RECONQUESTA

 LA GRAN FAL·LÀCIA DE LA RECONQUESTA 

Molts historiadors coincideixen que el terme "Reconquesta" té poc a veure amb la realitat. La idea que la conquesta islàmica del 711 va substituir a la població hispanovisigoda és errònia. La immensa majoria de la població va continuar vivint a la península; el que va canviar va ser qui governava.

Després de la conquesta, la major part dels habitants van romandre als seus llocs. Els conqueridors musulmans eren pocs en comparació amb els milions d'habitants de la península. Molts cristians van continuar amb la seva religió sota domini musulmà. Aquests són els anomenats mossàrabs, conservaven lleis i costums propis. La majoria es van convertir a l'islam (els muladís). Gran part de la població d'al-Àndalus descendia biològicament dels antics hispanoromans i visigots.

Molts nobles van pactar amb els conqueridors. El cas més famós és el de Teodomir, que va conservar el control d'un ampli territori a l'actual Múrcia i Alacant mitjançant un acord amb els musulmans. A la vall de l'Ebre la conquesta va ser ràpida. Moltes famílies aristocràtiques locals van conservar terres i influència si acceptaven l'autoritat dels nous governants. Amb el temps, una part d'aquesta noblesa es va islamitzar i integrar.

Un exemple és la família dels Banu Qasi, que descendia del noble Cassius. Convertits a l'islam, van dominar la vall de l'Ebre durant els segles VIII i IX i van ser una de les dinasties més poderoses de la frontera superior d'al-Àndalus. Quan es parla de "reconquerir" Aragó o Lleida, cal recordar que una part dels musulmans que hi vivien, descendien dels mateixos hispanovisigots que hi habitaven abans del 711. 

La idea de "reconquerir" significava que els cristians recuperaven un territori que ja era seu. Però, el regne visigot va desaparèixer, i els nous regnes van sorgir després, amb identitats pròpies. Durant gran part de l'edat mitjana no existia un projecte unitari per expulsar els musulmans. Hi va haver guerres, aliances, matrimonis i pactes entre cristians i musulmans.

La paraula "Reconquesta" es va popularitzar sobretot als segles XIX i XX, quan els nacionalismes buscaven construir un relat continu de la història d'Espanya. Alguns monarques medievals sí que es consideraven hereus del regne visigot, sense cap evidència i com a propaganda per justificar el seu llinatge.

(Fuente: Facebook)